Quan ens plantegem una expedició a l’Himàlaia la pregunta més difícil de contestar és què cal dur. De fet, hi ha algunes situacions que són les produïdes pel fred i per l’alçada i que d’alguna manera suposen un apartat específic. No obstant això, no cal oblidar que una expedició comporta un viatge de llarga durada i que en molts casos més del 50%-70% del temps total el passarem a cotes baixes o mitges ( fins a 5.000 m) i només una petita part del temps l’invertirem en alçades superiors a 6.000 m (20% aprox.) Per tant la possibilitat de trobar-nos amb patologies banals del viatger és força més alta en freqüència. De totes maneres tots els problemes que ens trobarem a cotes baixes tindran un tractament més senzill i unes opcions d’evacuació molt millors mentre que res del que succeeixi als camps alts serà banal, ni tan sols un refredat.

És molt important pensar quina és la solució real que un metge pot aportar davant d’un problema concret en el decurs d’una expedició. Els factors que condicionaran que el problema es resolgui o no dependran, en primer lloc, de la preparació i perícia del metge per treballar en situacions poc favorables, del fet que hagi tingut l’encert suficient a l’hora de triar el seu equip mèdic de viatge i finalment de les possibilitats d’evacuació a un lloc mínimament preparat en el cas que no se li pugui donar solució. Un cop fetes aquestes petites reflexions ja queda clara una cosa: la solució passa per evitar els problemes tant com es pugui .

Mesures preventives

Les primeres mesures preventives es fan a casa, i ja que en general tenim coneixement de la nostra participació en l’expedició uns mesos abans, hem de fer tots els possibles per aconseguir un estat de forma física adequat a l’esforç que haurem de realitzar. Pel que fa a l’entrenament no hi ha una fórmula vàlida per a tothom i en molts casos s’haurà de personalitzar.

És altament recomanable fer una visita al dentista a fi de controlar possibles càries i corregir la nostra higiene bucal (un mal de queixal en el Camp 3 pot acabar amb les nostres aspiracions de fer cim).

Com que no tot és físic, haurem de fer un esforç de mentalització pel temps que estarem fora i en què haurem conviure amb els companys que hem triat per al viatge i molts d’altres que ens els anirem trobant pel camí. També haurem de ser capaços de controlar el nostre estat emocional com a conseqüència de la separació perllongada dels nostres per tal d’evitar caure en situacions de depressió, desànim i irritabilitat vers els altres.