Encara que els tibetans es refereixen al seu país com la “Terra de les Neus”, el clima és generalment sec, i en la majoria de la regió no es registren més de 460 mm d´aigua entre neu i aigua. L´Himàlaia actua com una barrera per al monsó, de forma que les precipitacions disminueixen de sud a nord.

Les neus perpètues es troben a 4.800 m dins la serralada, però en les muntanyes del nord apareixen a partir dels 6.000 m. El nivell d´humitat es baix, i la boira pràcticament no existeix.

El Tibet té un clima semiàrid.

La mitjana de precipitacions anuals és de tan sols 381 mm, si bé en moltes àrees és considerablement menor. El sud-est rep les precipitacions més abundants. Les temperatures a les muntanyes i les planes són, en general, fredes, i els torbs són freqüents durant tot l´any.

Les valls fluvials tenen un clima més regular. La temperatura mitjana anual és de d’1,1 ºC aproximadament, però són normals els descensos sobtats de la mateixa, després de la tarda.

A causa de la continentalitat , la insòlita topografia i la posició geogràfica de l´Índia, les seves condicions climàtiques estan molt diversificades, tant en el sentit estacional com en el regional.

Aquesta diversitat varia des de zones tropicals fins a àrees temperades. La temperatura més extrema està ubicada, en gran part, a la serralada de l´Himàlaia. Exceptuant les regions muntanyoses, la major part de l´Índia té un clima tropical. Les variacions estacionals, resultat dels monsons sud-occidentals i nord-orientals, influeixen molt en la temperatura, humitat i precipitacions en tot el subcontinent.

De manera general, les estacions de l´Índia es poden classificar en plujoses i seques. L´estació plujosa, que va des de juny fins a novembre, és l´estació del monsó del sud-oest, vent carregat d´humitat que bufa des de l´oceà Índic i el mar Aràbic.

El monsó comença a principis de juny a la costa occidental de la península i afecta gradualment a quasi tot el país.

Durant aquesta estació, les pluges poden arribar a ser torrencials. El monsó sud-oest, algunes vegades redueix la seva activitat, la qual cosa dóna lloc a una sequera, i com a conseqüència una disminució de la producció del cultiu que provoca grans problemes de fam a la població. Un altre efecte de caràcter climàtic son les diferències entre les temperatures diürnes i les nocturnes. Generalment la influència del monsó disminueix al setembre.

L´estació freda del monsó del nord-est, que va des de principis de desembre fins a poc desprès de la fi de febrer, està acompanyada pel general, d´un clima sec ( tot i que de vegades creuen el país fortes tempestes, amb poques precipitacions en les planures del nord, i fortes nevades a l´Himàlaia).

L´estació càlida, que comença als voltants de mitjans de març i arriba fins al començament del monsó sud-oest, és més sufocant durant maig, quan es poden trobar temperatures extremes de 51 ºC.