El 1952, Sir Edmund Hillary, que a l’any següent seria juntament amb el xerpa Thensing el primer home a arribar al cim de la muntanya de l’Everest, va intentar pujar el Cho Oyu i va quedar fascinat per la seva bellesa.
|
 | | Sepp Jöchler, Herbert Tichy i el xerpa Pasang Dawa | No va ser fins al 6 d’octubre de 1954 quan una expedició austríaca va aconseguir l’èxit d’arribar al seu cim. Dos components d’aquesta expedició, Herbert Tichy i Sepp Jöchler, acompanyats pel xerpa Pasang Dawa Lama, van ascendir el Cho Oyu amb estil lleuger i sense oxigen, a través de la cara oest per l’aresta O-NO. Aquesta ruta d’ascensió, que avui es considera la via normal, és la que utilitzarà la nostra expedició en el seu intent de conquistar el cim de la Deessa de la Turquesa.
Fins al 1978 no es van obrir nous itineraris al Cho Oyu. En aquest any es va obrir una altra ruta austríaca per la cara sud-est i el 1983 la ruta Messner per la cara oest. La primera via per la cara nord és oberta al 1988 per una expedició eslovena, que va haver de superar un últim llarg de 90º a 8.140 metres.
Esment especial mereix l’itinerari obert el 1996 pel català Oscar Cadiach i l’austríac Sebastián Rucksteiner per l’aresta nord nord-oest. Van realitzar aquesta via amb tècnica alpina després de dos bivacs en l’ascens. La van batejar amb el nom de Free Tibet en homenatge al poble tibetà i al Dalai Lama.
|