DEL CAMP III AL CIM

Uns 100 metres per sobre del C3, es troba la famosa Banda Groga, un tram de roca d’uns 20 metres d’alçada, cinc del quals són gairebé verticals, encara que amb moltes i bones preses.

Després, un corredor de 50 graus permet un ràpid ascens. Hi ha, però, una alternativa a aquest tram: uns 300 metres a l’esquerra s’obre una bretxa a l’escaló que implica una travessa per sota i una altra per sobre seu, però estalviant les dificultats tècniques.

Una pedrera que segueix el corredor o la travessia superior porta a una zona amb perpètua neu, que és l’únic que queda blanc en la cara nord-oest de la muntanya després d’un dia de vent. Això implica un ascens inicial de 45 graus per bona neu i, després d’un gir a l’esquerra, una marxa fàcil fins a un sector rocallós de balcons paral•lels que porten fins a la immensa plataforma del cim.

En aquest punt resta per pujar poc més de 100 metres de desnivell, però la distància és important i el vent no té fre. El terreny està format per successius lloms, cadascun una mica més alt que l’anterior i que van limitant la visibilitat a uns pocs metres. A l’esquerra una punta nevada anomenada l’“Aleta de Tauró” sobresurt alta i adverteix del desnivell que resta per superar.

El terra torna a ser nevat i el pendent és mínim. Passa el temps fins que de cop el paisatge s’obre i darrere d’una gran esplanada surten altres muntanyes, entre les quals destaca l’Everest.

Un cúmul de banderes d’oració retorçades i congelades s’alcen en un punt indistint. I cent metres més enllà, un petit llom, una mica més alt, i després la muntanya torna a baixar...

És el cim del Cho Oyu.